Deixalles Electròniques

Els alumnes de 1r de Batxillerat Tecnològic hem desmuntat un telèfon mòbil amb la intenció de tornar-ho a muntar, però ens hem adonat que és impossible amb els nostres mitjans donada la seva complexitat, així que vam decidir estudiar cada part per classificar-les i portar-les al seu contenidor corresponent. Però on portem la pantalla de cristall líquid? o la placa de circuit imprès?....

Segons els darrers informes, el 90% d'un telèfon mòbil és reciclable però hem comprovat que aquest reciclatge és complicat i costós. A més, una bona part dels components són tòxics. Per això, moltes d'aquestes deixalles es porten de manera il·legal a països on la mà d'obra és barata.

Aquest problema no el tenim només amb els mòbils sinò també amb els ordinadors i altres aparells electrònics. La vida mitjana és cada vegada més curta (18 mesos la d'un mòbil i 2 anys la d'un ordinador), i per tant generen més residus. Només aquí a Espanya, es van llençar el 2006 vint milions de telèfons mòbils, uns 3 milions de quilos de residus i es van comprar dos milions més dels que vam llençar. Això vol dir que en fem un ús irracional. El volum de deixalles electròniques creix tres vegades més ràpid que el de la resta de residus. Ara representen el 5% del total.

Per reciclar-los cal portar-los a un lloc convenient (a la deixalleria o a punts de recollida). Des d'allà els porten a una planta de tractament on separen els materials reciclables (or, plata, coure, plàstics, alumini, etc...) , els tòxics (mercuri, liti, cadmi, pal·ladi, etc..) i els components que poden ser reutilitzats.

Els alumnes de 1r. de Batxillerat Tecnològic